jueves, 10 de marzo de 2016

Sempre creiem que aquesta paràbola parla dels nostres sentiments, però, en realitat, ens està parlant de Déu. D'un Déu proper, ple d'amor, de misericòrdia, que ens estima per damunt de totes les coses i ens accepta tal com som. 
El pare no espera al fet que el fill arribe a la seua porta. En el moment que ho veu, ix corrent, l'abraça, el besa; no el castiga, només expressa l'alegria que el seu fill ha tornat. Déu com a Pare sempre obri els seus braços als més allunyats, aquells als quals nosaltres anem deixant en el camí liats en les nostres coses. 

L'amor de Déu Pare sempre és incondicional, alegre, esperançador i ple de misericòrdia.